El nou portal es reobre en el mateix lloc i amb dimensions molt similars al portal allí ubicat amb anterioritat a l’any 1936, dintre de l’àmbit definit per l’arc existent on, probablement, es localitzava la porta principal d’accés de la primera fase de construcció de la Basílica (1617-1627).

 

El conjunt emmarcat (de 2,85m x 3,00m) es distribueix en dues portes laterals, un fixe central i una tarja fixe superior, amb voluntat de disposar de les obertures adequades els requeriments tècnics d’evacuació i accés.

 

Com en les portes de multitud d’esglésies del nostre territori, es projecta un revestiment exterior amb planxes d’acer gravades a l'àcid, realitzades per Clara Rossy, que permeten incorporar texte i textures, de relleu molt suau, a la manera de les marques d’aigua efectuades sobre paper.

 

Interiorment les obres es complementen amb la formació d’un cancell que actua de filtre tèrmic, acústic i lumínic; el tancament interior, de vidre i acer, incorpora un volum central de fusta de cedre bossè (1,20 x 2 x 3,20) on s’exposa la maqueta de l’ebenista Atanassi Perramón.