1992
HABITAGE UNIFAMILIAR AïLLAT
IGUALADA (Barcelona)
Des d'un principi es volgué una casa oberta a l'exterior on predominés l'ambigüitat de l'espai interior- exterior, tenint com a paradigma l'obra d'en Mies van der Rohe. S'ha treballat amb la continuïtat dels materials; així el formigó del sostre segueix cap els voladissos, hi ha parets que passen a través de les vidrieres i el tractament del terra és molt similar a fora i dintre.
Es considerà l'espai interior com a un de sol, separant les diferents estances i funcionalitats amb grans portes correderes que permeten canviar-lo segons les necessitats o gustos. S'han tancat, fent un bloc central, els serveis de dutxa, bany i WC, deixant els lavabos oberts amb parets exemptes. Es volia evitar la divisió i subdivisió de l'habitatge tradicional i s'ha buscat crear espais ambigus: rebedor- menjador- sala d'estar, habitació- lavabo, estar- terrassa- jardí...
Es varen buscar solucions globals de manera que el mateix criteri i solució servís per a tota l'obra, és volia així una expressió dels materials contundent i clara en la mateixa idea de unificar l'espai sense fer-lo avorrit
Hi varen haver, ja des de la fase de projecte, fortes exigències funcionals i de manteniment. Així per a facilitar la neteja s'han evitat els obstacles al terra- armaris empotrats, tasses de water penjades a la paret, TV també penjada, aixetes a les parets-, el materials de recobriment són aplacats de fàcil reparació o substitució. Les superfícies són llises i netes. Lers instal.lacions són totes obertes i accessibles des d'un soterrani de manera que per a la majoria de reparacions no fan falta entrar a l'habitatge. Com a exigència adicional hi havia la necessitat d'adaptar tots els accessos, passos, alçades, actuacions... a la minusvalia d'un dels membres de la família.
La netedat dels espais s'ha aconseguit en gran part amb l'ús de procediments mecànics: un arxiu rotatori acull tots els llibres, un armari
d'accés lateral permet disposar dels utensilis del lavabo deixant-los fora de la vista, un taulell lliscant i un vidre correder deixa accessible una taula de cuina, un armari mecanitzat permet utilitzar unes corredes de l'alçada de la paret amb la mateixa fusteria d'alumini de la resta del tancament evitant la ruptura visual d'unes portes més petites.
S'ha buscat una estètica lineal molt lluminosa, contundent de formes i concepte, de manera que l'habitatge no fos un conjunt de solucions parcials sinó un sistema i concepte únic que es desenvolupa segons les funcions, s'ha volgut que els materials s'expressin sempre amb noblesa, sense ostentació. No obstant l'estètica relativament freda que aporta el vidre, l'ús generós de la fusta tant a l'exterior com a l'interior aporta un important contrapunt de calidesa.
col.laboradors:
Jaume Riba, arquitecte
Pep Riba, arquitecte tècnic
Virgínia riba, interiorista
